dimarts, 8 de març del 2016

Dia de la dona a cara o creu

Avui és dia 8, dia internacional de la dona. És un d’aquests dies que per anar bé no haurien d’existir (no haurien de ser necessàris) i que, al capdavall, poden resultar força vomitius a causa de tota la hipocresia, mercantilització i rentat de consciència que comporten. Però en aquest cas no us parlo d’hipocresia sinó d’un fet molt paradigmàtic.
Ara mateix ha acabat un concurs a Rock FM que s’anomena ROCK MASTER. És un d’aquells concursos de preguntes en els que participa gent saberuda, d'aquesta tan odiosa que ho saben tot sobre la història del rock. En aquesta ràdio avui fan un especial de música de dones (“Las chicas són guerreras”), així que totes les preguntes tenien a veure amb dones músiques. Doncs bé, dels dos homes saberuts que concursaven —d’aquests que normalment ho saben tot, insisteixo—, de 20 preguntes un no ha encertat ni una i l’altre dues al final, de pura casualitat. Si a més us dic que les preguntes tenen només dues respostes, A/B, se’ns fa evident que fins i tot per probabilitat n’haurien d’haver encertat unes 10 entre tots dos.
Em sembla molt representatiu, en definitiva, que dos saberuts, d’aquests que ho saben tot sobre de la història del rock, hagin encertat menys preguntes sobre músiques roqueres que si haguessin triat a cara o creu. Això evidencia que aquest dia, per molt vomitiu que pugui arribar a ser, continuarà sent necessari durant força temps.