divendres, 9 de desembre del 2016

Vols fer molt per aquesta ciutat?

Esborrany públic sobre l'elitisme artístic a les ciutats. L'amiguisme, l'enxufisme i l'elitisme suposen un empobriment de la cultura d'una ciutat. Un ciutat rica culturalment és una ciutat en la que es posen de manifest desenes de veus diferents.

"Ha fet molt per aquesta ciutat", l'elogi i excusa que pretén justificar el favoritisme cap als artistes que fa dècades que reben obres assignades a dit per part de l'ajuntament i altres estaments. La idea és que tu, malgrat totes les obres i accions que hi hagis fet, si no reps assignacions a dit de l'ajuntament no estàs fent res per la ciutat. En canvi, els amiguets que es mantenen a dit gràcies als impostos dels ciutadans, "han fet molt per la ciutat". Tu no entraràs mai en aquest cercle perquè "no has fet res per la ciutat". L'elit que el forma, per contra, estarà rebent tota la seva carrera assignacions a dit, ja que "han fet molt per la ciutat". Tu no tindràs cap oportunitat en la teva carrera perquè aquestes persones ocuparan l’espai fins que es retirin, i no deixaran entrar-hi ningú més. Un indici d’això és quan els artistes omnipresents d’una ciutat passen tots dels 40: si no hi ha cap relleu és perquè no s’ha volgut que hi fos.
La història seguirà així mentre la resta d'artistes, que se n'adonen, es neguin a fer res per la ciutat, és a dir, es neguin a fer declaracions públiques per por que no els tanquin portes.
Quines portes vols que et tanquin si no hi ha portes, sinó una safata per als privilegiats? Probaràs de presentar-te a alguns concursos, els pocs que siguin en convocatòria oberta, només per veure que et rebutgen i que van a parar als mateixos de sempre o bé als seus amiguets. Així, després d’uns quants intents, deixaràs de presentar-te a cap concurs més, i aniràs veient com als de sempre els van caient obres remunerades sense passar per cap procés obert. No t'adones que tu seràs mai a la safata de plata dels escollits? No tens més opcions que fer-hi front o bé marxar de la ciutat i cercar el reconeixement per altres bandes.
El primer objectiu com a artista és donar a conèixer la teva obra i mentre estiguis en un pou negre caciquil, aquesta mai no veurà la llum. Per això vaig crear, precisament, les “Sondes de Paper”: per gratar fort i treure a la llum les desenes d’artistes soterrats pels privilegis de quatre. En aquest sentit, les xarxes socials són una finestra per la que els artistes underground d’una ciutat poden obrir-se al món.
I et voldria dir una cosa més: a tots aquests artistes privilegiats, que reben assignacions a dit de l'ajuntament, no els hauries de tenir cap enveja: quan tu aconsegueixis el reconeixement a fora, ells seguiran sent artistes mediocres, que no hauran evolucionat perquè no en tenen cap necessitat, que no sortiran mai del seu forat negre local. I això ha de fotre molt.
Vols fer alguna cosa per aquesta ciutat? Expressa't sense por, denúncia aquest elitisme, amiguisme i enxufisme, reclama els teus drets, exigeix un espai propi...
Vols fer molt per aquesta ciutat? Obre’t al món, que et coneguin arreu excepte a la teva ciutat per fer-ho encara més evident, organitza't i crea estructures paral·leles sense aquesta elit privilegiada d'artistes. T'hi atreveixes?


Entrada relacionada de l'any 2013: També ens han privatitzat les parets.


dimarts, 29 de novembre del 2016

GAME OVER

El món s'acaba.
Déu introdueix una altra moneda.
Que hi hagi sort. 


Ferran Cerdans Serra, 29/11/2016

dimecres, 21 de setembre del 2016

Sèrie "Autoretrat amb lloro-cam"

No sóc gaire amic de sortir a les fotos, i encara menys de fer-me autoretrats, però des de FotoArt Manresa em van demanar un autoretrat amb càmera per dissenyar el cartell de la propera exposició del festival Tocats de Lletra, així que he decidit innovar una mica i aquest és el resultat: “Autoretrat amb lloro-cam”.

La primera que m'ha quedat bé, tot i que un pèl seriós (temia per la càmera)

Més relaxat.

Acaronant la lloro-cam

Moment en el que la càmera cau i, per sort, l'agafo al vol.
Què faria jo sense aquesta càmera?!

Em podria haver afaitat, em podria haver “pentinat”, em podria haver posat “guapo”, em podria haver “arreglat”, podria haver netejat el mirall, podria haver-me esperat a un altre dia que hagués dormit més, em podria haver canviat de roba... però llavors ja no seria jo, i això és un autoretrat.

Àlbum al flickr: Autoretrat amb lloro-cam

Ferran Cerdans Serra, escriptor autor-editor a www.llibres-artesans.com, 21/09/2016.

dilluns, 30 de maig del 2016

De safari per Santpedor

La foto que m'agrada més de les d'avui.
Ha entrat només un moment al camp, ep!
No era la meva intenció, però d'una caminada n'ha sortit un safari fotogràfic: l'Alai nedant en una "lluna plena" molt especial, peixos alimentant-se en un toll, vista de Santpedor amb ovelles i, ja gairebé a casa, un gat que acaba de caçar un ratolí.


Alai nedant en "Lluna plena" ;-)
Peixos menjant a la superfície de l'aigua en un toll.
Santpedor entre el Montcau i les ovelles.
Gat que tot just acaba de caçar un ratolí.

dijous, 28 d’abril del 2016

Tornant de la Fira Literària Joan Cid i Mulet

Han passat força dies, però aquí teniu algunes imatges que vaig fer tornant de la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, Tortosa, a la que vaig participar amb els Llibres Artesans. És un plaer visitar les Terres de l'Ebre! Quan hi vaig, de camí a casa sempre miro d'aturar-me en alguna platja; en aquesta ocasió vaig anar a parar a L'Estany (L'Ametlla de Mar).

M'agradaria aprendre l'aquarel·la ni que fos només per poder captar escenes com aquesta. La veig més d'aquarel·la que de fotografia, tot i que té el seu què.

L'Estany, L'Ametlla de Mar, Ferran Cerdans Serra, 2016

Una caseta que ja ens agradaria poder-ne gaudir; plena de Llibres Artesans i amb l'Alai pel pati o nedant al mar ;-) 

L'Estany, L'Ametlla de Mar, Ferran Cerdans Serra, 2016

Per dinar vaig baixar a unes roques, vaig descobrir una petita cova a l'ombra, i allí vaig menjar bacallà marinat i suc de tomàquet natural a tocar del mar. Deliciós en tots els sentits, sobretot el del gust, el de l'oïda i el de la vista. Plaers de la vida. Quan mirava a la dreta veia això:


L'Estany, L'Ametlla de Mar, Ferran Cerdans Serra, 2016

dimarts, 8 de març del 2016

Dia de la dona a cara o creu

Avui és dia 8, dia internacional de la dona. És un d’aquests dies que per anar bé no haurien d’existir (no haurien de ser necessàris) i que, al capdavall, poden resultar força vomitius a causa de tota la hipocresia, mercantilització i rentat de consciència que comporten. Però en aquest cas no us parlo d’hipocresia sinó d’un fet molt paradigmàtic.
Ara mateix ha acabat un concurs a Rock FM que s’anomena ROCK MASTER. És un d’aquells concursos de preguntes en els que participa gent saberuda, d'aquesta tan odiosa que ho saben tot sobre la història del rock. En aquesta ràdio avui fan un especial de música de dones (“Las chicas són guerreras”), així que totes les preguntes tenien a veure amb dones músiques. Doncs bé, dels dos homes saberuts que concursaven —d’aquests que normalment ho saben tot, insisteixo—, de 20 preguntes un no ha encertat ni una i l’altre dues al final, de pura casualitat. Si a més us dic que les preguntes tenen només dues respostes, A/B, se’ns fa evident que fins i tot per probabilitat n’haurien d’haver encertat unes 10 entre tots dos.
Em sembla molt representatiu, en definitiva, que dos saberuts, d’aquests que ho saben tot sobre de la història del rock, hagin encertat menys preguntes sobre músiques roqueres que si haguessin triat a cara o creu. Això evidencia que aquest dia, per molt vomitiu que pugui arribar a ser, continuarà sent necessari durant força temps.


divendres, 19 de febrer del 2016

Taller de comparativa entre abans i ara creatiu

ABANS > ARA
Taller d’escriptura > Taller d’Escriptura Creativa
Taller de pintura > Taller de Pintura Creativa
Taller d’escultura > Taller d’Escultura Creativa
Taller d’enquadernació > Taller d’Enquadernació Creativa
Taller de creativitat > Taller de Creativitat Creativa (!!!)
Taller de fer tallers > Taller Creatiu de Posar Noms a Tallers amb Creativitat mitjançant el Mètode Creatiu d’acabar-los en “Creativa”.
Muero porque no muero > Muero porque no muero creativa
La vida és una tómbola > La vida és una tómbola creativa
Això és un no parar > Això és un no parar creatiu
I un llarg etcètera > I un llarg etcètera creatiu

dijous, 21 de gener del 2016

Menció a la revista Ictinews

Navegant per altres illes he anat a parar a l'Ictinews i hi he trobat aquesta cita del poemari Escrits en tinta invisible:

"Si us sembla acabarem amb un poema de Ferran Cerdans Serra (Escrits en tinta invisible, 2004), que reflecteix perfectament l’esperit monturiol que heu de voler vostre abans no abandoneu el submarí."

Ictinews n.11


      La deu d'origen: Totes les històries són dins els bolígrafs, i quatre temeraris se n'esquitxen intentant dominar-ne el fluir de la tinta • Escrits en tinta invisible •  • 06/2004

Aquest text és del que segueix sent el meu llibre preferit entre tots els que faig escrits a mà a Llibres Artesans. La revista Ictinews és de l'Institut Narcís Monturiol de Figueres, i em fa especial il·lusió haver-hi sortit ja que sóc molt fan de l'obra de Monturiol i de les seves idees per canviar el món. Per exemple, l'Ictineu el va concebre no pas amb finalitats militars sinó per salvar vides entre els pescadors de corall. Moltes gràcies per la menció!


Atreviu-vos a ser temeraris. Escriviu.



Per a llegir més sobre Monturiol: A Utopian's submarine