Els ésssers lliures generen enveja d'esclau

Com més por a viure més necessitat sembla que hi ha d’agafar-se a dogmes de fe religiosos/esotèrics/el-que-sigui. Fins aquí ho puc entendre, tot i que per sort de moment no em fa cap falta. El que no entenc és aquest proselitisme in crescendo, aquestes ànsies d’intentar imposar les pròpies creences limitadores a les persones lliures. És a dir: una persona esclava dels seus dogmes coneix una persona lliure i, per comptes de voler ser lliure com la mateixa, el que fa és intentar esclavitzar-la en aquests dogmes de fe religiosos/esotèrics/el-que-sigui. Hi ha molts exemples de dogmes de fe: "La lluna t'altera negativament"(aviat en parlaré), "Déu existeix", el "positivisme màgic" ("visualitzar és suficient per aconseguir el que vols", creença totalment contraproduent que està tenint efectes devastadors), etc. Un dels dogmes més sonats va ser la psicosi col·lectiva teledirigida del suposat canvi de consciència global de finals de 2012, que era obvi que no succeiria (més aviat ha estat al contrari), però que si no te'l creies gairebé et tiraven pedres. Els éssers lliures no haurien de ser un model, per comptes d'un motiu d'ira i enveja?

què hi farem
els éssers lliures
generen enveja d'esclau
• si pica, cura • Ferran Cerdans Serra • 04/2009