dimecres, 9 de maig del 2012

Aparaula'm : Andròmina

Andròmina és la paraula que apadrino en aquest bloc en motiu dels actes de commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, seguint la crida d'en Víctor Pàmies.
Andròmina és una paraula que sempre m’ha agradat per la seva sonoritat i perquè em sembla una expressió fresca, expressiva, alegre i en certa manera divertida i fins i tot surrealista.
En la seva primera accepció, la que emprem habitualment, és un moble, estri, etc. atrotinat i que ja no ens serveix; un objecte inútil, vaja. Però per molt que les andròmines siguin tractades com a trastos, sempre poden tenir altres usos: un últim viatge a la planta de reciclatge, reconversió en altres mobles, restauració, convertir-se en objecte artístic i, com no, convertir-se en un bòlit i allargar la seva vida de trasto de manera apassionant. Si jo fos un llit m’agradaria acabar la meva carrera baixant a tota velocitat per trams tancats de carreteres comarcals! Per tant queda clar que això d’inútils deu ser relatiu a l’ús pel que van ser concebudes. Baixada de llits. 13 de setembre de 2009
Existeix també una segona accepció, que segons el diccionari del IEC s’empra en plural i es refereix a les males arts d’una persona: “un vell carregat d’andròmines”.
Aquesta accepció ens lliga amb l’origen etimològic de la paraula, que segons en Coromines vindria del mite d’Andròmeda, protagonista d’una història tan fantàstica que es va prendre com a paradigma de la idea de “faula, mentida, embolic”. Aquest significat d’andròmina, referent a una persona que menteix, cerca excuses i ho embolica tot per tapar les seves malvestats, el compartim amb el portuguès i també amb el castellà.
Però mentre a València s’ha mantingut aquest sentit de la paraula (“embull, qüestió intrincada”), a Catalunya se li donà a partir del s. XIX el significat de “trastos inútils”. Aquest és el que preval avui en dia al nostre país, exceptuant potser l’accepció molt local del Garraf-Sitges on encara s’usa amb el significat de “persona menyspreable”.




dimarts, 1 de maig del 2012

twitter com a canal d’amplificació del poder dels mitjans

La setmana passada vam assistir a un episodi al·lucinant que ens mostra una vegada més l’increïble poder dels mitjans. El més trist d’aquest cas, però, és que en aquesta ocasió el twitter ha pres un paper determinant en favor de l’status quo, la mentida i la manipulació.

Com sabeu, fa unes setmanes un seguidor de l’Atlethic va morir degut a la pilotada d’un Ertzaintza. Deu dies després, el senyor Ares va demanar perdó, tard i malament, a la família - després d’acusar de la mort a altres joves que hi havia per haver-la provocat - i va anunciar que restringiria l’ús de les pilotes el 2013.

El més al·lucinant del cas no és això, que ja de per si fa por, sinó com es va estendre per la xarxa la versió que deia: “a Euskadi es prohibeixen les pilotes de goma”. Per la meva banda vaig intentar corregir aquesta deformació, evidentment sense cap èxit. Vaig pensar, llavors, que una mentida al twitter, un cop els cavalls ja estan desbocats, és impossible de parar.

Els mitjans havien aconseguit el seu objectiu en molts pocs minuts i de la manera més tonta: amb la col·laboració de les xarxes socials, en aquest cas del twitter. En el cas català, com no podia ser d’altra manera, amb l’ajuda inestimable dels habituals catalanets acomplexats, sempre atents i preparats per proclamar als 4 vents que aquí ho fem tot malament i que a fora ho fan tot bé. Quina pena. És molt lamentable que les mateixes persones hipercrítiques amb el govern català (i ben fet que fem de ser-ho) s’empassin a galet totes les mentides d’altres governs. Així ens va.

En poques hores, doncs, la notícia “Un jove mort per l’Ertzaintza” s’havia transformat en una mentida escandalosa com “A Euskadi es prohibeixen les pilotes de goma”. Els mitjans controlant la situació a voluntat, i tothom tan ample, com si no hagués passat res. I això l’any 2012 en el que se suposa que amb l’accés a Internet generalitzat tothom ha d’estar més ben informat i contrastar notícies de manera més eficaç.

El més curiós del cas és que no només és mentida que les prohibiran, sinó que lo únic que va dir en realitat l’Ares és que durant aquest any tot seguiria igual i que al 2013 es posaria al nivell de comunitats com Catalunya. M’explico: Actualment qualsevol Ertzaintza pot disparar bales de goma (Cabacas va ser mort per agents normals de l’Ertzaintza, que no eren antidisturbis) i al 2013 es regularan perquè només les puguin disparar els antidisturbis, els que coneixem popularment com a “beltzas”. Això és exactament el que hi ha a Catalunya en aquests moments: les bales de goma estan regulades i només en poden disparar els antidisturbis. Però tothom sap quins són els efectes d’aquesta “regulació”, i si no ho sabeu us recomano visitar stopbalesdegoma.org

L’altra mesura estrella dins d’aquesta columna de fum per tapar la mort d'una persona ha estat anunciar l’obligatòria identificació dels agents en un lloc visible: una mesura que a Catalunya existeix des del 2008 i que s’incompleix de manera sistemàtica, que és el mateix que passarà a Euskadi com sabem totes les persones que no vivim en un camp de margarides.

En definitiva, un altre trist cas de manipulació informativa en el que les xarxes socials han tingut un gran paper.

Així doncs, el mateix twitter ha servit per organitzar revolucions també pot servir per mantenir l’estatus quo, ja que en realitat és una extensió de l’ésser humà; ja sabem com som tots plegats: repetim com lloros tot allò que sentim sense oposar cap resistència mental.

No n’hi ha prou amb tenir la possibilitat d’accedir a la informació, per estar ben informat cal un esforç i per a ser lliure s’ha de voler ser-ho.

Postdata: la bona notícia real ens arriba des de Vilanova i la Geltrú: Vilanova, contra les bales de goma

algunes de les moltes fonts:

El Mundo: Un impacto para toda la vida

"Tanto en la Policía Nacional como en los Mossos D'Esquadra el uso de este 'armamento no letal' está circunscrito a unidades especializadas en el control antidisturbios, y reciben formación específica que los cualifica para ello. En la Ertzaintza, los agentes de Seguridad Ciudadana también están autorizados para disparar las escopetas con pelotas de goma como método disuasorio y de dispersión, y fueron ellos los que actuaron el día en que resultó fatalmente herido Cabacas tras el partido en San Mamés."

El Correo: Los ertzainas no quieren coger la escopeta

Hay que recordar que los agentes implicados en el altercado que terminó con la vida de Iñigo -24 repartidos en tres furgonetas, según la versión oficial- eran de Seguridad Ciudadana y procedían de la comisaría de Bilbao.