pensa-ho dues vegades
abans d'actuar
però no tres
El llegat del samurai • Ferran Cerdans Serra - en escriptura
pensa-ho dues vegades
abans d'actuar
però no tres
El llegat del samurai • Ferran Cerdans Serra - en escriptura
Aparellar els mitjons de la bugada sempre em recorda un joc que mai m'ha dit res, el Mahjong, i a l'avorriment d'endreçar els mitjons s'hi afegeix la impossibilitat de guanyar la partida, ja que sempre falten peces... Us he dit mai que odio les feines rutinàries? ;-)
El dia de la vaga general tenia molta feina, però vaig decidir fer vaga. Avui se suposa que és festa, concretament el dia del genocidi, un dia que els veïns que ens han tocat ens obliguen a celebrar, encara que nosaltres també hem estat i continuem sent les seves víctimes. Per això avui he decidit treballar, que en les meves circumstàncies actuals significa estudiar. Em sumo doncs als d'Òmnium Cutural. A mi m'agradaria, algun dia, poder celebrar les meves pròpies festes. Per exemple, la festa de la Independència?
Fa anys que dic que “per escriure, primer es té de viure”, i segons passa el temps, cada cop visc més i escric menys. I no dic que escriure no sigui viure, però ara mateix prefereixo viure-ho que descriure-ho.
No voldria caure en el “muchas cosas he leido, y pocas he vivido” del Borges, però tampoc m'agradaria deixar de llegir, ni d'escriure. Encara necessito escriure per a ser feliç. Malgrat tot, com a teràpia començo a no necessitar-la tant a mida que tot es posa al seu lloc al meu voltant.
Ara bé, si arribés el dia, si mai m'adonés que sóc feliç sense escriure, no seria cap drama. El drama és patir per allò que no vols.
Per això cal actualitzar els desitjos: potser estem patint per un somni llunyà, que si poséssim al dia resultaria que ara mateix no ens omple. O que hi ha altres coses que ens omplen més.
Viure o escriure?
Posem al dia els nostres somnis.