diumenge, 27 de setembre del 2009

teniu la meitat de la vostra biblioteca en préstec?

bé, en el meu cas "en préstec" és un eufemisme, malauradament, ja que la meitat dels meus llibres ni recordo a qui els vaig deixar, i pels que es veu els i les beneficàries tampoc es recorden de mi. Per això m'he emocionat al conèixer l'existència de www.returnmypants.com via lifehacker. Aquesta eina web 2.0 ens permet fer un seguiment de tot el que tenim deixat o que ens han deixat, i inclús envia emails recordatoris a les dues parts si així ho configurem. No sé com esteu de memòria, però a mi em feia falta una eina com aquesta, i pel que es veu al meu cercle d'amistats també. Llàstima que la majoria no naveguin per internet...

5 comentaris:

neus ha dit...

Ferran! NO es poden deixar els llibres! MAI, a NINGÚ!! i menys els que considerem importants... ho he après a base de perdre'n algun de mooooooooolt important. D'alguna manera s'ha d'aprendre.
Espero que en recuperis més d'un! ;*)

Clidice ha dit...

els meus llibres són MEUS!!!!! i pobre del que se li acudixi demanar-me'ls que li mossego un ull!!! :D quan algú em demana un llibre prefereixo regalar-se'l abans que deixar-lo, així no ho sento com una pèrdua :) ara em miro la web :)

Ferran Cerdans Serra ha dit...

jajaja a mi m'agrada recomanar i deixar llibres per a difondre el que m'ha agradat de llegir, i em temo que ho seguiré fent, només que ara entre el meu cercle més tancat i proper, Molts cops els regalo també, ja sigui directament ja sigui perquè no mel's han tornat, però un llibre té de circular, per això és imprescindible tenir l'opció de baixar-lo d'internet, on hi ha les còpies de seguretat de la cultura catalana ;-)

zel ha dit...

Uix, jo faig com tu, els deixo i a més, tinc el mal costum de no posar-hi el nom, ben pocs poden certificar propietari, tot i que jo sé que són meus... Però vaja, conec una persona que en deixava un sovint al banc d'algun parc...pensem que s'han de llegir?

Ferran Cerdans Serra ha dit...

a mi em sembla que un llibre que no és llegit està mort, la raó de ser d'un llibre és que el llegeixin, no pas fer bonic als prestatges, com els llibres de cartró pedra que cada cop que veig en una tenda m'esgarrifen... gràcies pels comentaris!