divendres, 9 de gener del 2009

Conèixer més gent o conèixer millor la que ja (des)coneixes?

sempre s'ha donat molta importància al concepte “fer amics”, però per a mi, i malgrat que “fer amics” ens aporta evidentment mols beneficis, és més valuós conèixer millor i profunditzar en l'interior dels que ja tinc, així com deixar-me veure per dins per a facilitar que em coneguin. No et sentiràs menys sol per passar de 120 a 140 coneguts, però si que notaràs el canvi en passar de 2 a 4 amics de veritat.
llegir més...

Realment val la pena ampliar el radi del nostre cercle d'amistats, quan molts cops ni tan sols coneixem a la gent que tenim més aprop? Suposa tan patiment parlar amb una persona, escoltar-la, intentar comprendre-la, intentar entendre les seves postures i opinions? Potser el que passa és que fa mandra dedicar aquest temps, i aquest esforç, en conèixer millor a les persones més properes, i sembla més fàcil i divertit anar coneixent més i més gent superficialment.

D'aquesta manera, n'hi ha que tiren pel dret i es limiten a penjar-te dos parells d'etiquetes quan amb prou feines et coneixen, i es queden amb les conclusions que han extret a partir de dades tan objectives com la teva cara o el teu cotxe. I precisament, com que te les pengen quan no et coneixen de res, no solen ser gaire encertades. Malgrat tot, tens de dur-les penjant (i patir-ne les conseqüències) fins que la persona en concret és capaç de fer “tabula rasa” i intentar tornar-te a conèixer tal i com ets en realitat. Tota una heroicitat.

Això inclús faria gràcia si no fos perquè aquest simplista sistema d'etiquetatge sol tenir molts efectes secundaris, com per exemple (sé que és un extrem, però basat en fets reals) que les teves paraules siguin tergiversades per tal de que el que dius coincideixi amb el que algunes persones extremadament superficials pensen que hauries de dir, segons les etiquetes que elles mateixes t'han clavat.

“Fer amics” és important, i de fet m'encanta conèixer gent nova que m'aporti punts de vista i, sobretot, maneres de viure i de veure la vida diferents; però em sembla més important conèixer millor les 4 persones que més estimo, així com obrir-me perquè em coneguin. Només així les podré entendre i podré ajudar-les quan calgui; només així em podré comunicar directament, d'ànima a ànima, amb elles.

Per molt que a voltes pugui fer por, no hi ha més remei que obrir-se per a deixar que et coneguin de veritat, si del que es tracta és de comunicar-se; encara que amb això, a vegades, tampoc n'hi ha prou ni te'n salves.

4 comentaris:

òscar ha dit...

gran veritat aquesta. com també ho és que, no sé ben bé el perquè, solem associar a les paraules "amics de veritat" números que crec molt baixos.

perquè sols 4 amics de veritat?
ens manca tan temps i tanta paciència que tenir 20 amics de veritat és un miracle?

bon cap de setmana!

Unknown ha dit...

La veritat és que costa mantenir amics. I conèixer-los i que et coneguin.
Estic d'acord amb tu i amb l'òscar: normalment podem dir números molt baixos.
També és veritat d'altra banda (a mi m'està passant recentment) que hi ha gent que no es vol deixar descobrir. Ni vol descobrir-te a tu. Que no t'ofereix el seu temps ni vol prendre aquell que tu li ofereixes.

Ferran Cerdans Serra ha dit...

Per a mi el pitjor que et pot passar és que t'obris del tot a algú que no es mereix la teva confiança, i que utilitzi els coneixements del teu interior per a atacar-te on sap que et farà més mal... anar al descobert com els sioux té els seus riscos, però per a mi és millor que caminar amb una armadura medieval: si t'agrada la vida, l'acceptes i intentes sentir-la al màxim, no és així?

Ferran Cerdans Serra ha dit...

Suposo que el nombre que associem al conjunt "amics de veritat" deu dependre molt de les vegades que ens hem vist traïts o enganyats per suposades amistats... quan més va, més reduïm aquest número... 4 em sembla una bona xifra, tot i que en realitat en tinc molts més que puc considerar amics, i puc estar-ne ben content.