diumenge, 21 de desembre del 2008

patates al forn

De cuina de supervivència
Diumenge és el dia en el que, en principi, tenim més temps per a cuinar, però en el que certa mandra dolça sol apoderar-se del nostre cos partint de les extremitats inferiors, no és així? Malgrat tot, no deixa de ser un dia culinari, en el que si més no tenim temps per a gaudir menjant. Quin millor que un dia com avui, doncs, per a estrenar la nova secció: cuina de supervivència!
Segons el meu diccionari particular, cuinar per a sobreviure significa no renunciar a la bona gastronomia malgrat no tenir gaires diners per a invertir en matèria prima. I és sorprenent, inclús sembla màgic a vegades, lo bé que es pot arribar a menjar amb ingredients d'allò més humils i assequibles.
Per a menjar bé, l'únic ingredient imprescindible és el temps.
llegir més...

En aquest cas, parlem de quelcom tan senzill com unes patates al forn. Aquest instrument, el forn, ens permet cuinar i fer altres coses a la vegada (estendre la roba, rentar els plats...) i per això em sembla una eina genial. Estalviem temps i gaudim de la seva màgia processant les viandes. M'encanta això de no haver de fer res: deixem a dins els ingredients, i el foc s'encarrega de fer la resta. Només ens queda doncs gaudir de la transmutació dels aliments.
Per a fer aquestes patates, primer en seleccionem 5 o 6 de ben maques. Un cop rentades, però sense pelar-les, les tallem en 4 les grans, com si fossin grills d'una taronja, i per la meitat les petites, però mirant de que la mida sigui més o menys la mateixa en tots els casos. Disposem aquests talls de patata damunt de la safata del forn untada amb oli, i hi afegim grills d'all amb la seva pell, “perdigons” o grans de pebre, herbes o una mica de llorer, pebre vermell, un rajolí de vi blanc... També hi podem afegir gírgoles, xampinyons... això ja va a gustos i a dies. Finalment ho ruixem bé amb un bon oli d'oliva i només ens falta un polsim de sal, cobrir-ho tot amb paper de plata i cap al forn! El forn el deixem a foc mitjà-alt, i a partir del 30 minuts ja podem començar a mirar com ho tenim, en el meu cas en 40/45 minuts està tot perfecte.
Que aprofiti!!




1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

le spatates al forn són una delícia, o simplement bullides sense pelar, amb un bon dig d'oli,
mmm