supersticions oficialment reconegudes

Que jo sàpiga o que en sigui conscient ara mateix, tinc dues supersticions, o dit directament, manies:

- La primera és que no puc ratllar mai un dia al calendari fins que no s'ha acabat del tot definitivament, és a dir, fins que no passen de les dotze de la nit (encara que no cal que superin les dotze tots els rellotges de la casa, que posats a ser supersticiosos també podria ser). El motiu és que em sembla que si els ratllo mentre encara els estic vivint, és com si els estigués donant inconscientment per acabats, com si ja no poguessin donar més de si, i d'aquesta manera em condemno a mi mateix a no treure'n res més de profit del que n'hagi tret fins al moment. I per quatre dies que vivim, no està la cosa com per anar-los regalant perquè si. Bé, aquest és el raonament il.lògic; de lògic, òbviament no n'hi ha ja que sinó no seria una superstició.

- La segona és que no puc menjar amb poca llum. I no és que tingui por de ficar-me la forquilla a l'ull, és que vull disfrutar del que estic menjant al 100%, el que implica degustar-ho visualment. Això no inclou sopar a la llum de la lluna, ja que en aquest cas la màgia astral s'imposa de manera natural.

Bé, segurament en tinc més, però ara mateix no m'en recordo. A mesura que les vagi descobrint les aniré recopilant, i aquest post servirà de punt de partida.