Primer de tot pensava que era un bidó ple de vespes mortes, que s'havien ofegat en quedar atrapades a l'aigua, amb les ales xopes, sense poder doncs enlairar-se. Era aquest dissabte de vesprada, i tot i que a Àger no hi fa ni de lluny la xafugor de Manresa, en feia prouta com perquè l'explicació fos plausible.
Però les vespes, eren tres o quatre, en realitat es capbussaven per refrescar-se. Quan vaig veure com una d'elles sortia nedant em vaig sorprendre, però quan vaig adonar-me que estava escalant pel marge del bidó, i que en arrivar a dalt es tornava a llençar a l'aigua vaig córrer a fotografiar l'espectacle. Es tiraven a l'aigua, nedaven una mica fins a la vora, sortien, pujaven de nou pel marge del bidó (el seu trampolí o més aviat plataforma), i es tornaven a llançar. Tot això del tot decidides i sense mostrar signes de dubte.
Hagués estat bé disposar d'una piscina similar a escala humana en aquell moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada